_06 LLISTES FETES PER ABSOLDRE
Avui, quasi ningú s’atreveix a defensar en veu alta els paradisos fiscals. La majoria de governs del món es proclamen partidaris de la seva desaparició. Però a l’hora de la veritat cedeixen davant dels grans grups financers i empresarials, que pressionen des de l’ombra per impedir-ho.
Arran de la crisi financera del 2008, els països del G-20 van declarar que impulsarien la seva supressió. El 2009, l’OCDE, a instàncies del G-20, va elaborar un sistema de classificació dels paradisos fiscals format per tres llistes:
• llista negra: països que encara no s’han compromès a respectar els estàndards internacionals d’intercanvi d’informació financera i tributària
• llista grisa: països que s’han compromès a respectar-los, però que encara no han fet cap pas substancial per dur-los a la pràctica
• llista blanca: països que s’han compromès a respectar-los i que ja els han dut a la pràctica
Tanmateix, aquests estàndards internacionals són tan mínims, que de fet no suposen la desaparició efectiva del secret bancari. Així, és extremadament fàcil saltar de la llista negra a la grisa, o passar d’aquesta a la blanca. L’abril del 2009, l’OCDE comptava 4 països a la llista negra, 38 a la grisa i 40 a la blanca. L’agost del 2011, la llista negra ja estava buida, a la grisa només quedaven 6 països i la blanca en tenia 87.
