_01 LA GLOBALITZACIÓ FINANCERA
El capital financer hauria de servir, en principi, per finançar l’economia
productiva. A partir dels anys setanta, però, els mercats financers
internacionals van entrar en una nova era de desregulació. Des d’aleshores,
gràcies a les noves tecnologies de la comunicació i emparats per les polítiques
econòmiques neoliberals, els capitals financers disposen de total llibertat per
circular per les diferents borses del planeta, guiats només per la recerca del
màxim guany en el termini més curt possible.
Un volum incalculable de diners gestionat per bancs, fons d’inversió i fons
d’alt risc -els
anomenats hedge funds- es mou per
aquesta xarxa financera global, comprant i venent divises, accions, deute
públic, “derivats” i “futurs”, sovint a la velocitat de la llum. La immensa
majoria de vegades no busquen inversions productives, sinó operacions merament
especulatives que -quan surten
bé- proporcionen incomptables beneficis sense haver generat ni una mica de
riquesa.
La lliure circulació de capitals és una font constant d’inestabilitat per
al conjunt de l’economia mundial des de fa dècades. Els inversors, tal i com
arriben massivament als països que els semblen atractius per invertir, en
marxen massivament quan es produeixen pànics financers que s’autoalimenten a si
mateixos. Tenen un comportament semblant al d’una manada de búfals: quan hi ha
alguna senyal inquietant, fugen en estampida, sovint de manera irracional. Sens
dubte, l’economia global creixeria a un ritme més vigorós i de manera més
estable -i el món seria un lloc més pròsper i més segur- si els mercats
financers estiguessin correctament regulats.
