_02 ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE COMERÇ




L’Organització Mundial de Comerç (OMC) és una organització internacional de la qual formen part la majoria d’estats del planeta -concretament, 153 països membres que representen més del 95% del total del comerç mundial, i 30 països observadors, la majoria candidats a l’adhesió- que té com a objectiu la definició de les “regles del joc” del comerç mundial. En la mesura que la teoria econòmica convencional parteix de la tesi que el lliure comerç internacional és beneficiós per a tots els països que hi vulguin participar, l’OMC promou l’expansió del comerç internacional. 

Per aconseguir-ho, els acords que els estats del món signen en el marc de l’OMC avancen pel camí de la liberalització comercial i, per tant, de la reducció de les barreres internacionals al comerç -molt especialment, les barreres aranzelàries- a poder ser fins a la seva eliminació. Els acords de l’OMC estan orientats a fer que els països membres abandonin la temptació d’optar pel proteccionisme comercial com una estratègia per fomentar el seu desenvolupament econòmic.

L’OMC, creada el 1995, és el successor de l’Acord General d’Aranzels i Comerç (GATT, per les seves sigles en anglès), nascut de la Conferència de Bretton Woods, al final de la Segona Guerra Mundial, com el FMI i el Banc Mundial. L’OMC es basa en el mateix principi que va instaurar el GATT: la “clàusula de la nació més afavorida”, d’acord amb la qual qualsevol avantatge comercial -per exemple, una reducció aranzelària- que un país de l’OMC vulgui concedir a un altre s’ha d’extendre automàticament a tota la resta de països membres de l’organització.

D’aquí que l’OMC tingui dues funcions bàsiques:

• ser un fòrum de negociació per a les discussions de les regles del comerç existents i futures

• ser un àrbitre i donar solucions a les disputes comercials entre els membres, quan algun d’aquests no respecta els acords existents




SISTEMA DE VOTACIÓ

Les decisions de l’OMC -com les del GATT- són adoptades per consens de tots els països membres. L’avantatge del consens es que promou els esforços per a trobar una decisió acceptable per a tots. Les desavantatges són que es requereix de molt temps per a negociar i arribar al consens, i que els acords finals utilitzen un llenguatge ambigu en els punts de contenció, la qual cosa fa que la interpretació sigui difícil.

Teòricament, el consens en la presa de decisions incrementa el poder de negociació dels països més petits, més dèbils o amb menys pes en l’economia mundial. Tanmateix, a la pràctica, les grans potències econòmiques mundials han dominat les negociacions dels diferents acords comercials al llarg de la història del GATT i de l’OMC i els seus acords han tendit a afavorir els Estats Units, Europa i Japó.

Els tractats de l’OMC han estat criticats severament per tenir un biaix que afavoreix a les companyies multinacionals i a les nacions riques. Encara que ser membre és voluntari, els crítics diuen que no unir-se’n pràcticament posa al país sota una situació d’exclusió econòmica, la qual cosa acaba portant un sistema internacional basat en regles econòmiques forçades.