_01 BANC MUNDIAL
El Banc Mundial és un grup de cinc organitzacions internacionals responsables de proveïr finançament a estats per a projectes de desenvolupament i de reducció de la pobresa i per a promoure la inversió internacional. No en va el lema del Banc Mundial diu: “El nostre somni: un món sense pobresa”. De cadascuna d’aquestes organicismos en forma part la majoria dels estats del món -entre 170 i 187, depenent de quina de les organitzacions particulars del Banc es tracti-.
Com el Fons Monetari Internacional, va ser ideat a la Conferència de Bretton Woods, celebrada l’any 1944, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, i va començar les seves operacions al cap de dos anys, el 1946. De fet, totes dues institucions estan estretament vinculades i tradicionalment han actuat de manera conjunta a molts dels països on han intervingut.
Es va crear amb l’objectiu de proveir finançament públic a aquells països que, donada la seva situació de crisi o de pobresa, no disposen de prou estalvi intern per finançar les inversions que han d’impulsar el seu desenvolupament econòmic i que, per les mateixes raons, tampoc són prou atractius per atreure la inversió privada internacional.
Les activitats del Banc Mundial, avui dia, estan concentrades als països pobres i emergents i estan enfocades, prioritàriament, a la millora de l’educació, l’agricultura i la indústria. Les institucions del Banc Mundial concedeixen préstecs tous -amb interessos baixos i terminis de devolució a molt llarg termini- als països membres. A canvi, exigeix als governs dels països beneficiaris que realitzin certes polítiques, com ara promoure la democràcia i combatre la corrupció.
Donada la seva proximitat institucional i ideològica amb el FMI, a partir dels anys vuitanta el Banc Mundial es va sumar al gir neoliberal protagonitzat pel Fons. Per això, a més d’exigir contrapartides polítiques i institucionals, sovint va vincular el seus crèdits a les condicions pròpies del nou paradigma econòmic: l’equilibri pressupostari i la reducció de la despesa pública, o la privatització del sector públic.
Com el Fons Monetari Internacional, va ser ideat a la Conferència de Bretton Woods, celebrada l’any 1944, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, i va començar les seves operacions al cap de dos anys, el 1946. De fet, totes dues institucions estan estretament vinculades i tradicionalment han actuat de manera conjunta a molts dels països on han intervingut.
Es va crear amb l’objectiu de proveir finançament públic a aquells països que, donada la seva situació de crisi o de pobresa, no disposen de prou estalvi intern per finançar les inversions que han d’impulsar el seu desenvolupament econòmic i que, per les mateixes raons, tampoc són prou atractius per atreure la inversió privada internacional.
Les activitats del Banc Mundial, avui dia, estan concentrades als països pobres i emergents i estan enfocades, prioritàriament, a la millora de l’educació, l’agricultura i la indústria. Les institucions del Banc Mundial concedeixen préstecs tous -amb interessos baixos i terminis de devolució a molt llarg termini- als països membres. A canvi, exigeix als governs dels països beneficiaris que realitzin certes polítiques, com ara promoure la democràcia i combatre la corrupció.
Donada la seva proximitat institucional i ideològica amb el FMI, a partir dels anys vuitanta el Banc Mundial es va sumar al gir neoliberal protagonitzat pel Fons. Per això, a més d’exigir contrapartides polítiques i institucionals, sovint va vincular el seus crèdits a les condicions pròpies del nou paradigma econòmic: l’equilibri pressupostari i la reducció de la despesa pública, o la privatització del sector públic.
SISTEMA DE VOT
Els vots de cada país són proporcionals a la seva quota, és a dir, del capital que aporten a les diferents institucions del Banc Mundial. La quota de cada país depèn del seu pes en l’economia mundial i, donat que aquest pes varia amb el temps, es revisen les quotes -i els vots- de cada país de manera periòdica.
Avui, els Estats Units controlen el 16.39% dels vots; Japó el 7.86%, Alemanya 4.49%, França 4.30%, Itàlia 4.30% i la Gran Bretanya el 4.30%. En contrast 24 països africans controlen junts només el 2.85% del total. Aquest sistema de vot garanteix que el Banc Mundial estigui controlat principalment pels països desenvolupats, mentre que els seus clients són principalment els països pobres i emergents.
Les decisions normals requereixen una majoria del 70% dels vots. Però les decisions més importants necessiten una majoria “superqualificada” del 85% dels vots. Donat que els Estats Units és l’únic país que té més d’un 15% dels vots, a la pràctica disposen de poder de veto sobre totes les decisions importants: és impossible assolir una majoria del 85% sense la seva participació.
Els vots de cada país són proporcionals a la seva quota, és a dir, del capital que aporten a les diferents institucions del Banc Mundial. La quota de cada país depèn del seu pes en l’economia mundial i, donat que aquest pes varia amb el temps, es revisen les quotes -i els vots- de cada país de manera periòdica.
Avui, els Estats Units controlen el 16.39% dels vots; Japó el 7.86%, Alemanya 4.49%, França 4.30%, Itàlia 4.30% i la Gran Bretanya el 4.30%. En contrast 24 països africans controlen junts només el 2.85% del total. Aquest sistema de vot garanteix que el Banc Mundial estigui controlat principalment pels països desenvolupats, mentre que els seus clients són principalment els països pobres i emergents.
Les decisions normals requereixen una majoria del 70% dels vots. Però les decisions més importants necessiten una majoria “superqualificada” del 85% dels vots. Donat que els Estats Units és l’únic país que té més d’un 15% dels vots, a la pràctica disposen de poder de veto sobre totes les decisions importants: és impossible assolir una majoria del 85% sense la seva participació.
