_03 SUBVENCIONS QUE EMPOBREIXEN



Els agricultors dels països rics i els dels països pobres i emergents competeixen per vendre els seus productes en els mercats mundials. Els primers tenen regadius i tota la tecnologia pròpia de l'agricultura moderna: tractors, llavors de qualitat, fertilitzants, herbicides i insecticides, etc. Els segons sovint tenen greus dificultats per accedir a l'aigua i normalment no disposen de cap mena de tecnologia.







Malgrat això, cultivar productes agrícoles als països pobres i emergents continua sent molt més barat que produir-los als països rics. L’agricultura d’aquells països, malgrat la seva pobresa, és extraordinàriament competitiva. Produir una tona de sucre a la Unió Europea costa uns 670€, mentre que fer-ho a Brasil, Guatemala, Moçambic, Zàmbia o Malawi costa uns 280€. Els agricultors dels països rics tindrien les de perdre en els mercats mundials, si aquests funcionessin de manera justa i equitativa.






Els governs dels Estats Units, la Unió Europea i el Japó subvencionen fortament els seus agricultors perquè siguin competitius, amb uns ajuts que de vegades suposen la meitat o més dels seus ingressos. Això fa que aquests agricultors cultivin a gran escala i incrementin notablement l'oferta mundial de productes agrícoles, de manera que els seus preus als mercats mundials cauen sensiblement (entre un 5% i un 35%).






Els agricultors dels països pobres i emergents, que necessiten vendre els seus productes als mercats mundials, són els més directament perjudicats per aquestes subvencions i els seus efectes sobre els preus. En alguns casos, els ingressos que obtenen de les seves exportacions cauen dràsticament. En d’altres, perden la possibilitat d’exportar a molts països perquè no podrien igualar els preus subvencionats dels seus competidors. La majoria d'agricultors dels països pobres, que ja de per si són pobres, veuen com a causa de les subvencions el seu nivell de vida empitjora encara més.




De vegades, la caiguda en els preus mundials és tan forta que aquests agricultors no poden ni cobrir els seus costos de producció, per baixos que siguin, i es veuen obligats a abandonar els seus cultius. Només podrien competir amb els preus subvencionats dels agricultors dels països rics si els seus governs els subvencionessin també a ells. Però els seus països són massa pobres per fer-ho.







A més, les subvencions no només són una barrera per a l'exportació dels països pobres als mercats mundials. També perjudiquen els agricultors pobres que volen vendre en els mercats locals, perquè en una economia globalitzada la caiguda dels preus agrícoles mundials acaba arrossegant a la baixa els preus locals.







_______

Font Dades: Informe d’Oxfam nº 27 (2002) / Stiglitz, J.E. y Charlton, A.: Comercio justo para todos, Taurus 2007.