| LIMITACIONS DE L’AOD L’actual sistema d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) no aconseguirà mai el seu objectiu -eradicar la pobresa extrema- perquè té massa limitacions. |
Per eradicar la pobresa extrema cal una alternativa a l’actual sistema d’AOD. Algunes organitzacions de la societat civil fa anys que reclamen substituir-lo per un FONS MUNDIAL CONTRA LA POBRESA |
| RECURSOS INSUFICIENTS El 2001 el Banc Mundial va estimar que, a més de l’AOD, aquell any haurien calgut 124.000 milions de $ addicionals per eradicar l’extrema pobresa al món. Des d’aleshores ençà l’AOD s’ha incrementat, però també el llindar de la pobresa extrema s’ha modificat a l’alça -d’1$ diari a 1,25$ diari-. Per tant, la inversió anual que caldria avui per eliminar la pobresa extrema probablement és similar a la de l’any 2001, o fins i tot superior. Font dades: Sachs, J.: El fin de la pobreza, Debate 2005 | RECURSOS SUFICIENTS El Fons hauria de disposar d’uns 180.000 milions de $ anualment. Amb això, totes les persones en situació de pobresa extrema que hi ha avui al món -amb una renda mitjana de 281$ a l’any, inferior a 1$ diari, segons els càlculs del Banc Mundial del 2001- podrien passar a viure en una situació de pobresa moderada -amb una renda mitjana de 394$ a l’any, superior a 1$ diari-. Font dades: Sachs, J.: El fin de la pobreza, Debate 2005 |
| BILATERAL Cada país donant fa els acords que vol amb cada país beneficiari. Per això, el conjunt de l’AOD mundial es concreta en una multitud dispersa d’acords bilaterals, cadascun amb els seus objectius i les seves condicions, sovint poc coherents entre si. | MULTILATERAL Hauria de funcionar com una institució multilateral, dins el sistema de Nacions Unides. Així tots els països membres compartirien uns objectius comuns i coherents. Això evitaria la dispersió i la incoherència dels programes d’ajuda actuals. |
| CRÈDITS Avui, les donacions que no cal retornar són menys de la meitat de l’AOD. La majoria de l’AOD són crèdits, normalment en condicions molt avantatjoses, però que tard o d’hora s’han de tornar. Aquests crèdits no fan sinó incrementar el deute extern dels països pobres. | DONACIONS Hauria de proporcionar l’ajuda en forma de donacions i no de crèdits. Les donacions contribueixen a eradicar la pobresa sense generar més deute extern en els països que reben l’ajuda, sempre que tinguin institucions estables i transparents que els permetin fer-ne un bon ús. |
| BAIXA ADEQUACIÓ Sovint, el destí de l’ajuda bilateral no es correspon amb les necessitats dels països receptors, sinó amb les prioritats geopolítiques dels països donants. Només una tercera part de l’AOD està dedicada realment a la reducció de la pobresa. | ALTA ADEQUACIÓ En tractar-se d’una institució multilateral, seria més fàcil garantir que l’ajuda respon a les necessitats dels països pobres, al marge dels interessos particulars dels països donants. |
| VOLATILITAT L’AOD augmenta o disminueix en funció de les disponibilitats pressupostàries i de les orientacions polítiques dels països donants. Això la fa molt volàtil i imprevisible. La volatilitat impedeix la planificació a llarg termini dels serveis essencials que es financen amb l’AOD i accentua els desequilibris financers dels països receptors. | ESTABILITAT Hauria de garantir un finançament estable i previsible a llarg termini, la qual cosa permetria millorar notablement l’eficàcia de l’ajuda. Els països pobres podrien planificar els serveis que garanteixen les necessitats bàsiques de la població. Les polítiques amb estabilitat i continuïtat a llarg termini són les que contribueixen millor a garantir la sostenibilitat del desenvolupament i, per tant, a eradicar la pobresa. |
