La globalització ha canviat profundament les regles del joc de l’economia mundial. Des de fa quatre dècades, el capital ha anat incrementant de manera imparable la seva mobilitat. El capital financer circula avui amb quasi total llibertat per les diferents borses del planeta, gràcies a les noves tecnologies. El capital físic es deslocalitza i relocalitza constantment en forma d’inversió estrangera directa.
Per això, en les darreres dècades el poder de negociació dels propietaris del capital no ha deixat d’anar en augment i el dels treballadors no ha parat d’afeblir-se: al capital li ha estat cada vegada més fàcil imposar les seves condicions a l’hora d’organitzar els processos productius. En molts països, el mercat de treball s’ha desregulat considerablement, la precarietat laboral ha augmentat i els sindicats han perdut en bona part la seva capacitat de protegir els treballadors.
Així, no és d’estranyar que des de fa quatre dècades, en molts països del món, el pes de les rendes del capital en el conjunt dels ingressos nacionals no hagi parat de créixer, mentre que el pes de les rendes del treball no ha deixat de disminuir.
La majoria de països pobres i emergents necessiten inversió estrangera per tal d’impulsar el seu creixement econòmic. Com que avui el capital es mou amb gran facilitat, aquests països han de competir entre sí per tal d’atreure’l. Per fer-ho, sovint rebaixen les seves regulacions laborals, els seus llindars de protecció social o els seus sistemes fiscals. Vist que el capital privat té com a principal divisa obtenir el màxim guany possible, aquestes mesures de desregulació li permeten millorar molt els seus beneficis.
D’aquesta manera, la globalització ha abocat sovint els països pobres i emergents a una “carrera de desregulació laboral”, a causa de la qual els drets dels treballadors estan cada vegada més afeblits: les situacions d’explotació s’han multiplicat, els salaris baixos –a vegades de misèria– han proliferat de manera indiscriminada, les desigualtats salarials entre els directius i els treballadors manuals s’han incrementat exponencialment. Avui, la distància entre els salaris i els nivells de protecció social entre els diferents països és molt més gran del que es toleraria a l’interior de cap d’ells.
Aquestes “carreres de desregulació laboral” també es produeixen habitualment en el marc de les cadenes de subcontractació que les empreses multinacionals estableixen amb les petites i mitjanes empreses dels propis països pobres i emergents. Les cadenes de subcontractació internacionals, tant formals com informals, tenen un impacte considerable en el mercat laboral de molts d’aquests països. La competència entre empreses locals per aconseguir els encàrrecs de les multinacionals a qualsevol preu acaba degradant greument les condicions socials i laborals dels seus treballadors.
Per evitar la temptació de reduir les regulacions laborals per competir millor en l’economia global, cal establir unes normes internacionals per a tots els treballadors, que els garanteixin un nivell bàsic de protecció social, de llibertat i de dignitat.
Des del seu naixement, el 1919, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha anat construint unes normes internacionals mínimes, amb vocació universal, que estableixin uns principis i uns drets bàsics en l’àmbit del treball. S’han concretat en una sèrie de tractats internacionals legalment vinculants, anomenats Convenis. N’hi ha vuit que són considerats “fonamentals”, relatius a:
• la llibertat d’associació dels treballadors i la llibertat sindical (1948)
• el reconeixement efectiu del dret a la negociació col·lectiva (1949)
• l’eliminació de totes les formes de treball forçós o obligatori (1930 i 1957)
• l’abolició efectiva del treball infantil (1973 i 1999)
• la igualtat de remuneració i la no discriminació en matèria de treball i d’ocupació (1951 i 1958)
Són normes socials mínimes bàsiques, imprescindibles per participar en l’economia global. Per tal que aquells països que les respecten no vegin els seus esforços soscavats per part d’aquells que pretenen ignorar-les, cal que aquestes normes s’apliquin per igual a tots els països del món. La OIT ha establert un sistema de control per fer front als problemes que es presenten a l’hora d’aplicar aquests Convenis, la major part dels quals han estat ratificats per una immensa majoria de països.
A més, és important que aquestes normes serveixin també per als treballadors de l’economia informal, molt nombrosos als països pobres i emergents, molts dels quals viuen en situació de pobresa. S’ha demostrat que es tracta de normes eficaces per conduir-los cap a l’economia formal i reduir la pobresa.
Malgrat l’existència d’unes normes internacionals del treball, avui:
• 246 milions de nens estan sotmesos a diverses formes de treball infantil.
• D’aquests, 150 milions treballen en feines considerades perilloses.
• 8 milions de nens menors de 17 anys són víctimes del tràfic de persones per treballar en feines domèstiques, o treballen en règim de servitud per deutes (en l’agricultura o en fàbriques de maons), o se’ls obliga a treballar en el tràfic il·lícit de drogues, o en la prostitució, o són obligats a convertir-se en “nens soldats”.
• Són nombrosos, en països pobres i emergents, els casos d’empresonament, desaparició o assassinat de sindicalistes que intenten exercir els drets laborals més elementals.
• Un 80% de les famílies de tot el món disposa de mecanismes de protecció social (subsidi d’atur, pensió de jubilació o discapacitat, salari mínim, acomiadament regulat, etc.) escassos o nuls.
• A les maquiles avui hi treballen 50 milions de persones arreu del món.
Més enllà de les normes internacionals del treball, per evitar les “carreres de desregulació laboral” caldria establir un sistema mundial de salaris mínims. Si cada país tingués el seu salari mínim i tots els salaris mínims estiguessin vinculats entre sí de manera flexible, s’evitaria que els països entrin en dinàmiques de “competència salarial a la baixa”. Només així, a mesura que els països prosperen econòmicament, augmentaria simultàniament la prosperitat dels seus treballadors.
Per altra banda, els sindicats han de fer front al repte de la globalització esdevenint també ells organitzacions globals. Calen Federacions Sindicals Mundials que puguin negociar amb les empreses multinacionals acords marc a escala mundial. Per ara, ja se n’han negociat més de vint-i-cinc. I cada vegada es creen més comitès d’empresa internacionals, ja sigui a escala regional o mundial. El camí de la globalització sindical ja s’ha iniciat, però encara queda molt tros per recórrer.
La OIT impulsa avui el Programa pel treball decent per estendre i reforçar arreu del món aquells drets laborals que fan del treball una font de benestar, de seguretat i de desenvolupament personal.* El “treball decent” requereix també polítiques econòmiques que prioritzin la creació de llocs de treball sostenibles, orientades a la plena ocupació. El creixement econòmic no pot ser un fi en si mateix, sinó el mitjà per crear feines dignes, que permetin alliberar les persones de la pobresa.
Només la protecció social pot evitar que els canvis productius que provoca la globalització siguin traumàtics per als treballadors que els pateixen. Per això, un compromís per disminuir la inseguretat laboral és crucial per dotar de legitimitat la globalització. Només el “treball decent” pot garantir que el creixement de l’economia global sigui beneficiós per a tothom i se centri en la millora de la vida i de la dignitat humana. Com defensa l’OIT: “El treball decent (...) inclou la plena ocupació, la protecció social, els drets fonamentals dels treballadors i el diàleg social, tots ells elements imprescindibles per assolir la justícia social mundial”.
* Per conèixer aquests drets, mireu davant vostre: _03 Busca les 12 diferències.
___________________
FONT DADES: Por una globalización justa: crear oportunidades para todos, Informe de la Comisión Mundial sobre la Dimensión Social de la Globalización, OIT 2004.
Per altra banda, els sindicats han de fer front al repte de la globalització esdevenint també ells organitzacions globals. Calen Federacions Sindicals Mundials que puguin negociar amb les empreses multinacionals acords marc a escala mundial. Per ara, ja se n’han negociat més de vint-i-cinc. I cada vegada es creen més comitès d’empresa internacionals, ja sigui a escala regional o mundial. El camí de la globalització sindical ja s’ha iniciat, però encara queda molt tros per recórrer.
La OIT impulsa avui el Programa pel treball decent per estendre i reforçar arreu del món aquells drets laborals que fan del treball una font de benestar, de seguretat i de desenvolupament personal.* El “treball decent” requereix també polítiques econòmiques que prioritzin la creació de llocs de treball sostenibles, orientades a la plena ocupació. El creixement econòmic no pot ser un fi en si mateix, sinó el mitjà per crear feines dignes, que permetin alliberar les persones de la pobresa.
Només la protecció social pot evitar que els canvis productius que provoca la globalització siguin traumàtics per als treballadors que els pateixen. Per això, un compromís per disminuir la inseguretat laboral és crucial per dotar de legitimitat la globalització. Només el “treball decent” pot garantir que el creixement de l’economia global sigui beneficiós per a tothom i se centri en la millora de la vida i de la dignitat humana. Com defensa l’OIT: “El treball decent (...) inclou la plena ocupació, la protecció social, els drets fonamentals dels treballadors i el diàleg social, tots ells elements imprescindibles per assolir la justícia social mundial”.
* Per conèixer aquests drets, mireu davant vostre: _03 Busca les 12 diferències.
___________________
FONT DADES: Por una globalización justa: crear oportunidades para todos, Informe de la Comisión Mundial sobre la Dimensión Social de la Globalización, OIT 2004.
