_01 EL COMERÇ ÉS BO PER A TOTHOM...

Que un país pugui exportar aquells productes que fabrica o que cultiva amb més eficiència que la resta de països –i pugui fer-ho sense obstacles de cap mena– pot contribuir molt al seu creixement econòmic.
Molts economistes defensen el lliure comerç com una font de prosperitat per al conjunt del planeta. En teoria, tots els països –rics, pobres i emergents– se’n podrien beneficiar simultàniament. El comerç mundial podria ser una font de desenvolupament econòmic i social per als països en desenvolupament... si fos realment lliure! O, més ben dit, si estigués regit per unes regles justes.


... SI TOTHOM POT COMERCIAR


La història de la liberalització comercial ens indica que les regles del comerç mundial no són gens justes. Els darrers trenta anys, els acords per promoure el lliure comerç han servit perquè els països pobres i emergents obrin els seus mercats als productes que fabriquen els països rics. Però aquests han continuat tancats a gran part dels productes dels països pobres i emergents.
Com que els països rics són més competitius en la indústria, les darreres dècades el món ha reduït intensament les barreres al comerç dels productes industrials. Com que els països pobres i emergents són més competitius en l'agricultura, els darrers anys s'han mantingut –o fins i tot incrementat– les barreres dels països rics al comerç agrícola. Els països rics prediquen el lliure comerç... però només el practiquen quan els beneficia. Quan els podria perjudicar, practiquen el proteccionisme comercial més o menys encobert.