_09 NO PROTEGIRÀS LA INDÚSTRIA

Si desapareguessin les subvencions i els aranzels progressius, els agricultors pobres millorarien notablement les seves rendes. Però, tot i això, un país que viu de l’agricultura, per competitiu que sigui en aquest sector, tindrà sempre unes expectatives de creixement econòmic molt limitades. Els salaris que proporciona el camp són, sempre, més baixos que els de la indústria. Si un país vol progressar econòmicament necessita un sector industrial mínimament desenvolupat.



Tanmateix, els països pobres mai no podran crear i fer créixer la seva indústria si en les seves fases inicials no la protegeixen. Perquè els països pobres puguin penetrar en els mercats mundials i vendre en aquells sectors que avui dominen els països rics, han de poder preservar-los dels gegants industrials ja existents, normalment occidentals, fins que siguin prou forts per competir amb ells.



Com es pot protegir una indústria emergent? De dues maneres: posant aranzels als productes estrangers amb els quals haurà de competir o per mitjà de subvencions públiques. Els aranzels permeten que les indústries naixents posin uns preus més elevats que els permetin cobrir costos, que en aquesta fase inicial sempre són superiors als de les indústries estrangeres ja consolidades. Gràcies a les subvencions, poden invertir i també dedicar-se a la recerca per ser cada vegada més eficients i, per tant, poder competir en un futur sense necessitat d’aranzels.



Tanmateix, la Ronda Uruguai, l’acord que va fixar les actuals regles de joc del comerç mundial, va prohibir els aranzels i les subvencions per als productes industrials. Això limita clarament el procés d’industrialització dels països pobres i emergents i, per tant, obstaculitza notablement el seu creixement econòmic. Si volem que els països pobres i emergents es desenvolupin, s’hauria de permetre que protegeixin les seves indústries, en la seva fase inicial, per tal que puguin competir en els mercats mundials.