_07 FRUITES O CONFITURA?

Si un país amb una economia agrària exporta fruites obtindrà molts menys ingressos que si exporta aquestes mateixes fruites convertides en confitura o en sucs. Aquests productes tenen bastant més valor afegit que la fruita i, per tant, els seus preus en els mercats mundials són bastant més alts. De la mateixa manera, genera més riquesa exportar sopes de verdura que verdures fresques, exportar xocolata que cacau o exportar cafè torrefacte que cafè sense processar.

Si l’objectiu del comerç internacional fos el desenvolupament dels països pobres i emergents, s’hauria de facilitar que venguin als mercats mundials productes amb el màxim de valor afegit. Així augmentarien considerablement els ingressos de les seves exportacions. I podrien impulsar una indústria basada en l’agricultura, molt beneficiosa per al seu desenvolupament econòmic.

 

Tanmateix, els països rics han dissenyat per als països pobres i emergents un tipus de barrera molt particular: apliquen a les seves matèries primeres aranzels baixos, mentre que als seus productes elaborats, derivats d’aquestes matèries primeres, els fan pagar aranzels més alts. Com més valor afegit té el producte, més elevat és l’aranzel. D’aquí el nom d’“aranzels progressius”.

Aquests aranzels fan que els productes de més valor afegit dels països pobres i emergents, quan arriben als països rics, siguin més cars, és a dir, poc competitius. Així, els països rics permeten l’entrada a baix preu de les matèries primeres sense elaborar dels països pobres i emergents –com per exemple la fruita–. Però perjudiquen obertament les seves indústries basades en l’agricultura –com per exemple les que fan confitura–.

Els aranzels progressius protegeixen les indústries agroalimentàries dels països rics. Però dificulten els processos d’industrialització incipient dels països pobres i emergents, cosa molt negativa per al seu desenvolupament econòmic.