_01 LA PARADOXA DE L'ABUNDÀNCIA
Diamants, or, coltà, estany, coure, gas, petroli... Aquests recursos minerals o fòssils, de gran valor, abunden en països molt pobres, sovint més pobres que els països que no en tenen.
Per què les societats amb una naturalesa més rica són justament aquelles amb una economia més miserable?
Aquesta situació, coneguda com la “paradoxa de l’abundància”, té una trista lògica. Aquests recursos naturals quan s’exporten proporcionen immenses fortunes i, al mateix temps, són fàcils de controlar, a través de la força, per part d’una minoria del país on es troben.
D’aquí que la pugna pel seu control sovint derivi en guerres civils o en dictadures.
Les multinacionals dels països rics interessades en explotar-los, en alguns casos, sostenen aquests conflictes o aquests dictadors des de l’ombra. En d’altres, obtenen els seus drets d’explotació a base de suborns, facilitats per administracions corruptes hereves del sistema colonial. A vegades, provoquen desastres ambientals durant el procés d’extracció.
Per altra banda, aquests recursos normalment tenen preus summament inestables en els mercats internacionals. A més, la seva exportació incrementa del valor de la moneda local, perjudicant així la resta de sectors exportadors.
La suma de tots aquests problemes ha fet que algú parli de la “maledicció dels recursos naturals”. És una fatalitat contra la qual no es pot fer res? O és la conseqüència de males decisions que es poden evitar? Una part molt important de la pobresa mundial es podria eradicar si fóssim capaços d’acabar amb aquesta maledicció.
