ÉS CERT QUE LES PATENTS SEMPRE SON LA GARANTIA QUE EXISTEIXIN NOUS MEDICAMENTS? EN MOLTS CASOS, LA LEGITIMITAT I LA NECESSITAT DE LES PATENTS ÉS CLARAMENT QÜESTIONABLE.
Falsa innovació
Quan un medicament ja existent és millorat, es considera que estem davant d'un nou producte –d'una innovació incremental– que dóna dret a renovar la patent per vint anys més. Però si aquestes millores són canvis superficials que no suposen cap progrés terapèutic –com per exemple passar de comprimit a fórmula soluble– no hi ha innovació incremental sinó simple perpetuació, que no hauria de donar dret a renovar les patents. Les empreses farmacèutiques sovint intenten camuflar les perpetuacions com si fossin de veritables innovacions, per allargar patents a punt de caducar.
Les universitats i els centres finançats amb fons públics fan recerques que, si arriben a bon port, poden tenir un gran impacte en el progrés científic i tecnològic. Tanmateix, a vegades les empreses privades competeixen amb els centres públics fent una recerca idèntica en paral·lel, per tal de ser elles les primeres a fer el descobriment. Si ho aconsegueixen, podran patentar-lo.
Aquesta competició és molt negativa. La innovació, al capdavall, és la mateixa que hi hauria sense la participació privada. Però, en canvi, si es patenta, queda fora de l'abast de la societat. Les empreses privades s'haurien d'abstenir de fer les mateixes recerques que els centres públics, per no impedir que els invents descoberts per aquests estiguin a l'abast de tothom.
Beneficis rècord
Segons l'Organització Mundial de la Salut, “entre el 1995 i el 2002 la indústria farmacèutica va ser la més rendible dels Estats Units (en termes de benefici net mitjà després d’impostos, com a percentatge dels ingressos). El 2003 va mantenir un marge de rendibilitat del 14%, tres vegades superior a la mitjana de totes les empreses incloses aquell any en la llista Fortune 500.” Per què serveixen les patents? Per fer viable la recerca? O perquè el sector farmacèutic sigui el que obté més beneficis de tot el món empresarial?
Publicitat
La principal despesa de les empreses farmacèutiques no és la recerca sinó la publicitat. I la majoria de la despesa en recerca no es dedica a inventar nous medicaments que curin malalties, sinó nous medicaments que tenen a veure amb l'estil de vida: la calvície, la impotència, etc. Per tant, els diners que aconsegueixen les empreses farmacèutiques gràcies a les patents no es dediquen a la innovació socialment necessària, sinó a la publicitat i a la recerca en coses poc prioritàries. Cal pagar els costos de les patents si no obtenim, a canvi, autèntica innovació?
Innovació sense patents
L'experiència històrica ens demostra que sense patents també pot haver-hi recerca. A Suïssa els drets de propietat intel·lectual no van existir fins el 1907 i a Holanda fins el 1912. I malgrat això, en aquests països abans d'aquestes dates va haver-hi una gran quantitat de descobriments científics i tècnics de gran importància. Les patents només són una part de les garanties necessàries per a la recerca.
No trepitjar el veí
Cada any es registren al món més de 120.000 patents. És impossible que els investigadors puguin saber quines idees estan patentades i quines no. Un investigador que avança en la seva recerca pot infringir, sense saber-ho, el terreny delimitat per les patents d'un altre investigador. No perquè l'hagi copiat, sinó perquè redescobreix alguna cosa sense saber que ja estavan patentadas. Això fa que molts investigadors no vulguin treballar en aquells camps sobre els quals encara hi ha molts descobriments per fer, però en els quals també hi ha molts descobriments ja fets i patentats. D'aquesta manera, queden molts forats sense investigar i la innovació es veu clarament perjudicada.
Recerca pública
Hi ha dos tipus de recerca: la recerca bàsica, aquella que fan principalment les universitats i els centres públics i d’on procedeixen molts nous descobriments; i la recerca aplicada, que serveix per convertir aquests descobriments generals en fàrmacs concrets.
“L’actual sistema de finançament de la investigació és ineficaç i gens equitatiu. D’acord amb aquest sistema, la investigació bàsica la finança el govern i és el sector privat el que col·loca els medicaments en el mercat, i quan els medicaments arriben al mercat són les empreses les que acumulen tots els beneficis.”(J. E. Stiglitz)
Biopirateria
En les darreres dècades, algunes farmacèutiques occidentals han patentat plantes dels països del Sud i productes derivats que serveixen per elaborar cures tradicionals ancestrals. Fent això, s'apropien d'un coneixement que no han descobert elles, només perquè ningú l'havia patentat abans. Un coneixement que existia molts segles abans que els costosos laboratoris occidentals.
Quasi la meitat de les 4.000 patents de plantes dels Estats Units deriven dels sabers tradicionals dels països pobres. Aquest tipus de patents no afavoreix per a res la innovació i el progrés científic. Al contrari, acaben impedint que els pobles tradicionals puguin continuar utilitzant cures que han fet servir durant segles. El sistema de patents actual “concedeix llicència a les empreses nord-americanes i europees per robar-los la seva propietat intel·lectual –i després els cobra per fer-ho–.” (J. E. Stiglitz)
Malalties dels pobres, malalties oblidades
Les malalties més mortíferes del món les pateixen els països pobres. Però les companyies farmacèutiques –per a les quals la recerca en salut és un negoci– gairebé no fan recerca sobre aquestes malalties. Prefereixen ocupar-se dels problemes de salut dels països rics –la impotència, l'obesitat, la depressió, etc.–. És el poder adquisitiu de la població dels diferents països, i no la gravetat de les seves malalties, allò que determina la recerca de les companyies privades.
Les grans farmacèutiques només dediquen un 10% del seu pressupost de recerca a les malalties que generen un 90% de les morts cada any al món. Trobar la vacuna contra la malària –que provoca 1.800.000 morts anualment– està requerint des de fa temps centenars de milions de dòlars. Tots aquests diners han procedit dels governs o de fundacions sense afany de lucre –entre les quals la de Bill Gates, l'home més ric del món–.
__________
Aquesta competició és molt negativa. La innovació, al capdavall, és la mateixa que hi hauria sense la participació privada. Però, en canvi, si es patenta, queda fora de l'abast de la societat. Les empreses privades s'haurien d'abstenir de fer les mateixes recerques que els centres públics, per no impedir que els invents descoberts per aquests estiguin a l'abast de tothom.
Segons l'Organització Mundial de la Salut, “entre el 1995 i el 2002 la indústria farmacèutica va ser la més rendible dels Estats Units (en termes de benefici net mitjà després d’impostos, com a percentatge dels ingressos). El 2003 va mantenir un marge de rendibilitat del 14%, tres vegades superior a la mitjana de totes les empreses incloses aquell any en la llista Fortune 500.” Per què serveixen les patents? Per fer viable la recerca? O perquè el sector farmacèutic sigui el que obté més beneficis de tot el món empresarial?
Publicitat
La principal despesa de les empreses farmacèutiques no és la recerca sinó la publicitat. I la majoria de la despesa en recerca no es dedica a inventar nous medicaments que curin malalties, sinó nous medicaments que tenen a veure amb l'estil de vida: la calvície, la impotència, etc. Per tant, els diners que aconsegueixen les empreses farmacèutiques gràcies a les patents no es dediquen a la innovació socialment necessària, sinó a la publicitat i a la recerca en coses poc prioritàries. Cal pagar els costos de les patents si no obtenim, a canvi, autèntica innovació?
Innovació sense patentsL'experiència històrica ens demostra que sense patents també pot haver-hi recerca. A Suïssa els drets de propietat intel·lectual no van existir fins el 1907 i a Holanda fins el 1912. I malgrat això, en aquests països abans d'aquestes dates va haver-hi una gran quantitat de descobriments científics i tècnics de gran importància. Les patents només són una part de les garanties necessàries per a la recerca.
No trepitjar el veíCada any es registren al món més de 120.000 patents. És impossible que els investigadors puguin saber quines idees estan patentades i quines no. Un investigador que avança en la seva recerca pot infringir, sense saber-ho, el terreny delimitat per les patents d'un altre investigador. No perquè l'hagi copiat, sinó perquè redescobreix alguna cosa sense saber que ja estavan patentadas. Això fa que molts investigadors no vulguin treballar en aquells camps sobre els quals encara hi ha molts descobriments per fer, però en els quals també hi ha molts descobriments ja fets i patentats. D'aquesta manera, queden molts forats sense investigar i la innovació es veu clarament perjudicada.
Recerca públicaHi ha dos tipus de recerca: la recerca bàsica, aquella que fan principalment les universitats i els centres públics i d’on procedeixen molts nous descobriments; i la recerca aplicada, que serveix per convertir aquests descobriments generals en fàrmacs concrets.
“L’actual sistema de finançament de la investigació és ineficaç i gens equitatiu. D’acord amb aquest sistema, la investigació bàsica la finança el govern i és el sector privat el que col·loca els medicaments en el mercat, i quan els medicaments arriben al mercat són les empreses les que acumulen tots els beneficis.”(J. E. Stiglitz)
BiopirateriaEn les darreres dècades, algunes farmacèutiques occidentals han patentat plantes dels països del Sud i productes derivats que serveixen per elaborar cures tradicionals ancestrals. Fent això, s'apropien d'un coneixement que no han descobert elles, només perquè ningú l'havia patentat abans. Un coneixement que existia molts segles abans que els costosos laboratoris occidentals.
Quasi la meitat de les 4.000 patents de plantes dels Estats Units deriven dels sabers tradicionals dels països pobres. Aquest tipus de patents no afavoreix per a res la innovació i el progrés científic. Al contrari, acaben impedint que els pobles tradicionals puguin continuar utilitzant cures que han fet servir durant segles. El sistema de patents actual “concedeix llicència a les empreses nord-americanes i europees per robar-los la seva propietat intel·lectual –i després els cobra per fer-ho–.” (J. E. Stiglitz)
Malalties dels pobres, malalties oblidadesLes malalties més mortíferes del món les pateixen els països pobres. Però les companyies farmacèutiques –per a les quals la recerca en salut és un negoci– gairebé no fan recerca sobre aquestes malalties. Prefereixen ocupar-se dels problemes de salut dels països rics –la impotència, l'obesitat, la depressió, etc.–. És el poder adquisitiu de la població dels diferents països, i no la gravetat de les seves malalties, allò que determina la recerca de les companyies privades.
Les grans farmacèutiques només dediquen un 10% del seu pressupost de recerca a les malalties que generen un 90% de les morts cada any al món. Trobar la vacuna contra la malària –que provoca 1.800.000 morts anualment– està requerint des de fa temps centenars de milions de dòlars. Tots aquests diners han procedit dels governs o de fundacions sense afany de lucre –entre les quals la de Bill Gates, l'home més ric del món–.
__________
Font dades: Informe sobre Salut Pública, Innovació i Drets de Propietat Intel·lectual, OMS 2006.
