_06 RESCATEM LES PATENTS
Les patents fan que molts medicaments siguin inassequibles pels països pobres. Els seus malalts moren per falta d’accés a medicines que existeixen però que no poden pagar. Però si no fos per les patents, molts medicaments tampoc no haurien estat descoberts i els malalts d’aquests països moririen igualment.
¿Té solució aquesta dramàtica paradoxa, a la qual estan abocats els països pobres quan els drets de propietat intel·lectual s’apliquen a la recerca farmacèutica? La té i es tracta d’una proposta relativament senzilla: un Fons Mundial de Rescat de Patents.
Aquest Fons –que hauria de ser públic i podria estar vinculat a l’Organització Mundial de la Salut– serviria per fer dues coses. D’entrada, permetria comprar les patents dels medicaments que ja estan a la venda a aquelles empreses que els han inventat. Un cop “rescatades”, aquestes patents quedarien sense efecte i les empreses de genèrics tindrien plena llibertat per fabricar aquells mateixos medicaments a baix preu.
A més, permetria orientar la recerca farmacèutica cap les malalties exclusives dels països pobres, aquelles que afecten a centenars de milers de persones però que no s’investiguen perquè els medicaments que les podrien curar no serien rentables comercialment. Si el Fons prometés uns diners a canvi de la patent d’aquests medicaments quan encara no han estat inventats, descobrir-los passaria a ser un bon negoci encara que els malalts que se n’han de beneficiar no els puguin pagar.
Aquesta manera de suprimir les patents, per mitjà d’un “rescat”, no perjudicaria la innovació sinó que l’afavoriria. Seria innòcua per a les grans companyies farmacèutiques que fan recerca: cobrarien de cop allò que ara van cobrant poc a poc a través del mercat. El Fons es podria nodrir amb alguns impostos mundials de nova creació –igual que el Fons Mundial contra la Pobresa– que li podrien garantir un finançament previsible, estable i suficient.
