_04 LES PATENTS ENEMIGUES DE LA INNOVACIÓ?


Un sistema de patents que no protegeixi de manera suficient els descobriments frena la innovació i la recerca. Però un sistema de patents que els protegeixi massa, també les perjudica. Ningú diu que sigui fàcil aconseguir aquest equilibri. El què diu molta gent –alguns economistes, els governs dels països pobres i emergents o els moviments socials d’arreu del món– és que avui aquest sistema està desequilibrat en favor de les empreses privades de les quals depèn part de la recerca.

Com explica Stiglitz: “Sempre existirà la necessitat d’equilibrar el desig dels inventors de protegir els seus descobriments, i els incentius que provoca aquesta protecció, i les necessitats de la població, la qual es beneficia d’un accés més ampli al coneixement, cosa que comporta, en conseqüència, un augment de descobriments.” De fet, el mateix autor afirma de manera contundent que: “Com que les patents obstaculitzen la difusió i l’ús del coneixement (...) i com que gairebé totes les innovacions es construeixen sobre innovacions anteriors, el resultat és que s’alenteix el progrés tecnològic global.”

     


“La innovació és important; ha transformat la vida de tota la població del món. I les lleis de la propietat intel·lectual poden estimular aquesta innovació: de fet, ho han de fer. (...) Però uns règims de propietat intel·lectual mal ideats no tan sols redueixen l’accés als medicaments sinó que també ens acostumen a una economia menys eficient i, fins i tot, poden alentir el ritme d’innovació. Aquests efectes enervants són especialment greus en els països en desenvolupament.”

“Les universitats prosperen quan la informació flueix lliurement, cada investigador treballa sobre la feina dels altres, fins i tot abans que es publiqui. Si cada vegada que un investigador tingués una idea, anés corrents a patentar-la, passaria més temps a l’oficina de patents –o amb els seus advocats– que no pas al seu laboratori.”

Stiglitz, J.E.: Com podem fer funcionar la globalització


 





“Un règim de propietat intel·lectual equilibrat s’ocupa no tan sols dels interessos empresarials sinó també dels interessos dels científics i dels consumidors. Les companyies farmacèutiques sostenen que, sense una forta protecció de la propietat intel·lectual, no tindrien incentius per fer recerca i que, sense recerca, els medicaments que volen imitar les empreses dels països en vies de desenvolupament no existirien. Però les companyies farmacèutiques, amb aquest argument, 
s’inventen la realitat. En general, els crítics amb el règim actual de propietat intel·lectual no estan suggerint que s’aboleixin la propietat intel·lectual, només diuen que cal un règim més equilibrat.”

Stiglitz, J.E.: Com podem fer funcionar la globalització