_06 CONDONACIÓ O CONDONACIÓ


Hi ha una solució al deute extern dels països pobres molt senzilla i efectiva: la condonació, és a dir, que els creditors perdonin el deute per tal que quedi cancel·lat. Hi ha dues poderoses raons a favor de la condonació. D’entrada, el deute extern és un seriós obstacle per al creixement econòmic i l’eradicació de la pobresa dels països endeutats. A més, una gran part d’aquest deute no es pagarà mai, perquè els països que el deuen són massa pobres per tornar-lo. La condonació no només és bona per al progrés social: és l’única opció raonable.

Fa anys que al món hi ha un moviment pro-condonació que aplega a milers d’organitzacions de la societat civil, líders polítics, intel•lectuals i acadèmics, etc. El 1996 la comunitat internacional va impulsar un programa de condonació pels “Països Pobres Molt Endeutats” (PPME). Tanmateix, aquest programa ha tingut una història no del tot satisfactòria:

                    • 1999: Només tres PPME havien aconseguit la condonació, perquè les condicions que
                    exigia el FMI per condonar el deute eren tan estrictes que quasi ningú les podia complir.

                    • 2000: Inicia les seves mobilitzacions el Jubileu 2000, un gran moviment internacional
                    que reclamava la condonació sense condicions pels PPME.

                    • 2005: El G-8 va decidir condonar el 100% del deute als 18 països més pobres del món
                     (14 dels quals són africans).

Tot i això, el programa PPME no avança prou ràpid. Cal resoldre el problema del deute de manera encara més expeditiva i estendre el programa PPME a més països.