_02 SI ALLÒ BARAT TOT D'UNA ES TORNA CAR
Algú podria considerar que el deute extern només es converteix en un problema quan els països s’endeuten de manera imprudent. Tanmateix, la història mostra que un préstec que era prudent quan va ser demanat, pot tornar-se insostenible a causa de factors que escapen al control dels països deutors -fonamentalment, l’evolució dels tipus d’interès i dels tipus de canvi-.
Els mercats financers, que determinen els interessos dels préstecs, poden provocar canvis dràstics i de manera imprevisible en els tipus d’interès. Si els tipus d’interès es doblen, també es doblaran els interessos a pagar. Així, un crèdit que inicialment era barat es pot tornar dramàticament car. A més, els països pobres normalment obtenen els préstecs internacionals en dòlars. Quan el tipus de canvi respecte del dòlar de la moneda del país endeutat varia i els dòlars es tornen més cars, els crèdits també s’encareixen sense que el país afectat hi pugui fer res.
Quan els mercats financers mundials eren estables, el deute extern no era un problema greu. Però a partir dels anys setanta, aquests mercats van avançar pel camí de la liberalització i la desregulació i, a causa d’això, es van tornar summament inestables. Des d’aleshores, les fluctuacions dels tipus d’interès i dels tipus de canvi han estat constants. És per això que el deute extern dels països pobres s’ha fet insostenible: a conseqüència d’una desregulació financera de la qual ells no en són els responsables.
