Hi ha Estats al món on els ciutadans i les empreses d’altres països poden tenir-hi el seu domicili legal encara que no hi visquin o que no hi facin cap mena d’activitat, és a dir, encara que siguin “no residents”. Així, aquests “no residents” es poden aplicar tant la legislació financera com les lleis fiscals d’aquests Estats.
Aquests països tenen dues característiques que els diferencien de la resta, estretament vinculades entre elles. Per una banda, són molt opacs des del punt de vista legal: garanteixen el secret bancari, és a dir, la possibilitat de tenir un compte completament anònim en qualsevol de les entitats financeres establertes allà -les quals normalment han estat creades pels principals bancs del món, és a dir, pels grans bancs occidentals-.
Per una altra, tenen una fiscalitat reduïda o nul·la per als “no residents”, que gràcies a això no han de pagar cap impost per le s seves activitats econòmiques ni pels diners dipositats allà. D’aquí el seu nom de “paradisos fiscals”. Avui hi ha 60 paradisos fiscals al món -20 són petites illes del Carib i 12 es troben a Europa-.
Illes Caiman
45.000 habitants
600 bancs i 60.000 empreses domiciliades
Illes Verges Britàniques
22.000 habitants
360.000 empreses domiciliades
Suïssa
Als seus bancs hi ha dipositats el 35% dels fons privats de tot el món
