_05 UN BOMBER QUE ESTÉN L'INCENDI
En principi, el model de canvis flotants no hauria de ser tan catastròfic
per als països pobres i emergents. Quan un país es troba en dificultats i
comencen a marxar els primers inversors, se suposa que la moneda d’aquell país
començarà a devaluar-se. Això hauria de fer que els negocis en aquell país
tornin a ser atractius: amb una moneda devaluada, les inversions resulten més
barates. D’aquesta manera, la devaluació s’aturarà i es recuperarà el
creixement econòmic. Així, el sistema monetari i el sistema financer s’hauran
estabilitzat de manera automàtica.
Tanmateix, el paper del FMI en la crisis asiàtica del 1997 va impedir que aquest mecanisme automàtic d’estabilització funcionés adequadament. Quan va esclatar la crisi, el FMI va intervenir amb uns plans de rescat que estaven més pensats per assegurar que els inversors estrangers que fugien hi perdessin el mínim, que no pas per impedir la recessió en els països afectats. Va obligar-los a mantenir els tipus de canvi artificialment alts: només així es garanteix que els capitals, quan marxen d’un país, no perdin valor. Però, evitant una devaluació moderada, el FMI va impedir el retorn de les inversions i del creixement.
La crisi, al final, va ser molt més intensa del que hagués estat sense la intervenció del FMI. És inacceptable que, quan esclata una crisi financera, els rescats del FMI estiguin més dirigits a salvar els inversors estrangers -els bancs dels països rics- que no pas les empreses i els treballadors del país emergent en crisi.
Tanmateix, el paper del FMI en la crisis asiàtica del 1997 va impedir que aquest mecanisme automàtic d’estabilització funcionés adequadament. Quan va esclatar la crisi, el FMI va intervenir amb uns plans de rescat que estaven més pensats per assegurar que els inversors estrangers que fugien hi perdessin el mínim, que no pas per impedir la recessió en els països afectats. Va obligar-los a mantenir els tipus de canvi artificialment alts: només així es garanteix que els capitals, quan marxen d’un país, no perdin valor. Però, evitant una devaluació moderada, el FMI va impedir el retorn de les inversions i del creixement.
La crisi, al final, va ser molt més intensa del que hagués estat sense la intervenció del FMI. És inacceptable que, quan esclata una crisi financera, els rescats del FMI estiguin més dirigits a salvar els inversors estrangers -els bancs dels països rics- que no pas les empreses i els treballadors del país emergent en crisi.
